No se si tot era com jo ho recordo, o si els professors eren tan bons o tan dolents com vàren quedar a la meva
memòria. El que si se, es que el més important que vaig apendre en aquells dies va ser el valor de l'amistat.
Els amics sempre presents per a bé o per a malament, en les bones i en les pitjors. Són ells el record més
nitid de llavors. I l'amor el primer amor. Amors, amics no importa lo lluny que estigueu, jo sempre us portaré
amb mi. I se que estic amb vosaltres, perque en lo que som avui, està present en lo que vam ser. A vosaltres
els meus amics de sempre, us dono les gràcies per estar. Per què vau fer d'aquella època de caminar el món
a cor obert, ha sigut el lloc millor on estar a la vida, si aquest lloc que ens ha fet plorar, que ens ha fet riure,
ens ha fet somiar, és el Col·legi Sagrada Familia.
Bé, em sembla que aqui acaba tot, una gran etapa que per a molts de nosaltres ha durat 14 anys i sé que tard o d'hora tots nosaltres ens tornarem a veure. Bueno, SAFA, la meva estimada SAFA, no et lliuraràs de nosaltres de forma fàcil, perque ens veuràs molt sovint. Professors i professores, i alumnes, 4t estarà allà sempre.